Quins són els meus reptes?

Presentant-me ;-)

Descobrir noves aficions, fer-ho tard, i a sobre descobrir que tens una lesió que t'impedeix practicar-ho. Així ha estat tot a la meva vida. Però mai és tard per intentar-ho, mai és tard per lluitar-ho. Si una cosa tinc és que sóc "cabezona",  pel bo i pel dolent, doncs aquesta manera de ser m'ha fet picar contra la paret una vegada i una altra, sóc així i no n'aprenc. Potser m'estic equivocant. Potser hauria d'acceptar que no tinc edat ni cos per posar-me a fer totes aquestes coses ara. No ho sé. Però ho vull fer, digueu-me capritxosa! Vull córrer per la muntanya. Vull pujar cims amb raquetes, o amb esquis. Vull fer molts pics. Vull empapar-me de natura! No és que no ho hagi fet, es que abans sempre estava malalta i ni em plantejava fer aquests tipus d'esforç, tot era en petita mesura. Ara, després de molts anys, estic sana. I he decidit que si un vol viure la vida, vol sentir la superació al seu cos, mai és tard, no? Bé, doncs aquí és on comencen els meus reptes, aquí és on em vull demostrar a mi mateixa i a tothom que sí, es pot, sigui el que sigui, doncs el simple fet de intentar-ho ja és una superació. 
Però en mi mai poden ser tan sencilles les coses. No seria jo... :)
A vegades ja havia sentit una mica aquests dolor a les cames, però lleument, suposo que com que aquests darrers anys no feia excercici amb regularitat, no ho havia entès com una lesió, pensava que era jústament això, falta de pràctica, de activitat. Fa pocs mesos, al recuperar-me de la última operació, a la que vaig començar a poder fer esforç, vaig començar a patir un dolor molt fort a les tíbies. Porto plantilles perquè a part d'estar operada ja d'un galindó, tinc desviat el punt de gravetat del cos, i vaig atribuïr aquest dolor al fet que feia molt de temps que no anava a l'especialista, i que segurament era perquè les plantilles ja no m'anaven bé. A la que vaig poder, hi vaig anar, i allà va ser on vaig sentir per primera vegada la paraula: periostitis. La doctora em va dir que el que jo tenia era Periostitis Tibial anterior, i em va explicar què era exactament i perquè ho tenia jo. 

Al menys em va servir que saber que no era una exagerada quan comentava que quan em feia mal semblava que se'm partíssin les tíbies, doncs realment és una lesió que pot arribar a ser molt dolorosa. I com que la meva vida és "una de cal i otra de arena", i es que tinc a varis esportistes a la família,  i la meva cosina va patir aquesta mateixa lesió, de seguida que ho va saber em va recomanar un metge que li va sol·lucionar a ella aquest problema. 
I aquest és el meu següent pas, el primer pas que he de seguir per aconsseguir els meus reptes. I que quins són realment els meus reptes? doncs ni jo mateixa ho sé! Però sé que em queda molt per gaudir, molt per aconsseguir, i molt món i molta vida per veure!
Fins la propera!!