Hi ha trucades que m'encanten, les adoro, que són sinònim de aventura i diversió. Són les trucades del meu germà petit dient-me: "sister! vols anar.. " i que abans de que acabi la frase, o sense saber de què es tracta ja estic dient que sí. I va arribar una d'aquestes trucades. I era per anar a fer un cim el diumenge dia 3. I l'escollit aquesta vegada a estat el Tuc de Mulleres (3.010m), cim del Pirineu a cavall de la línia entre Lleida i Osca. Em va dir que era un cim molt fàcil, doncs estavem condicionats pel temps, amb pluges tot el dissabte i possibilitats d'alguna "tonteria" diumenge per la tarda, per tant necessitàvem un cim per fer "ràpid".
.jpg)
L'aventura ja va començar fent camí cap allà, doncs el cel es va començar a tornar negre, i negre, i més negre... fins que crec que podriem dir que ens va caure a sobre directament! allò no era una tempesta, allò va ser la fi del món, fins i tot crec que vaig veure passar l'arca de Noé pel meu costat entre diluvi i pedregades!! En fi, si no era prou lluny el nostre destí, haver d'estar mitja hora circulant a 50km/h incapaços de veure-hi a més de 10 metres.. uf. Per sort varem superar la fi del món i el cel va tornar a la normalitat, i amb la llum de la tarda varem poder comprobar que no s'havia extingit la humanitat ni res d'això. Al final arribada al refugi de Conangles, on decidim fer nit, sopem tranquils i a dormir d'hora que l'endemà toca matinar. Perdó, algú ha dit dormir?? crec que no portava ni cinc minuts de son que em va despertar... la pluja altra vegada! al final toooota la nit plovent, i plovent, i plovent... i arriben les 5 i mitja del matí, hora que ens haviem de llevar, i plovia... bé, he d'admetre que jo aquí estava totalment Ko, marmotilla que és una! A les 6 em desperta el meu germà, paro l'orella i... no sento ploure. Ha partat? sí!! treiem el cap i veiem que el cel s'està obrint, els nuvols desapareixen i podem començar la nostra sortida!
Segona aventura: vaig jo davant! o sigui... tot pot ser que apareixem al Nepal! Bé, crec que mica en mica començo a espabilar-me, però si em mirés bé els mapes abans de sortir potser se'm donaria millor. "mea culpa"...
Comencem a caminar per la vall, la temperatura força bona, ni fred ni calor, el lloc és preciós, amb el seu riuet, la gespa i el terra ben molls després de les pluges, i oh! sorpresa!! el novadry del calçat ja no fa la feina que hauria de fer! Al cap d'una hora de caminar vaig sobretot amb un dels dos peus ben xops, i faig un "apaño" amb el compresor que portava per si se'm carregava el turmell i el coloco estratègicament al punt on normalment peco de llagar-me, doncs massa hores amb els peus molls no pot portar res de bo.
La pujada en general va ser bona, entretinguda, molt fàcil com ja haviem vist, però sense deixar de ser un cim, sense deixar de ser 1500m+, i amb pedres, moltes pedres, moltíssimes pedres, d'aquelles que et rebenten pujant i et fan pensar "uy quan baixem, això serà cansat" jajaja...
Els grampons ens van ser d'utilitat per creuar el coll abans d'enfilar la cresta que ens portarà al cim. Ja haviem passat alguna altre llengua de neu, però petites i sense gaire pendent, però aquí la cosa canviava!
En fi, una vegada més, una sortida genial! 15km, 7h 23m.1500d+, mitjons molls, un projecte de llaga, una ungla mig trencada, un pot de nocilla, marmotes mirant-nos i prenent el sol, una acampada furtiva, 2 camins equivocats (això vaig ser jo, com no!), algunes culejades per la neu, primeres "esquiades" sense esquís i riures, molts riures!!
I com que diuen que una imatge val més que mill paraules... aquesta vegada hi ha vídeo!!
