L'experiència es comença a notar...

L'experiència és nota, i bastant, comprovat! Avui tinc cursa, la del Desigual, i decideixo escriure aquí abans. Potser després voldré fer una altra entrada per explicar com a anat la cursa, però ara vull parlar del que he descobert, aquelles coses de les que t'adones a base de viure-les. I és que com he dit, l'experiència és nota...
Avui tinc cursa, nocturna, i m'he passat una bona estona preparant les coses abans de marxar. I es que hi ha detalls que al principi no els dones importància, però en tenen, i molta! Començant per cosetes que semblen molt tontes, com agafar 4 imperdibles. Els 4 mega-importants imperdibles, perquè si no, quan arribi avui, em donin el dorsal amb que he de córrer, com me'l poso?? Demano celo a una botiga?? me l'enganxo com sigui a la goma dels pantalons??? suposo que algú ha hagut de  recórrer a alguna solució d'aquestes alguna vegada, jo, per sort, vaig tenir a algú que abans de la primera cursa m'ho va dir (gràcies!!). Hi ha coses més "tècniques", i igual de importants. Per exemple vaselina. Que per què vull vaselina? pels ditets dels peus! sobretot per un "problemilla" que hi tinc en un dit, que se m'hi fa una mena de durícia que em frega amb l'altre i me l'irrita. I no, la tireta no em va bé, doncs se'm cau. Una altra cosa important que he après: portar les bambes de córrer a la bossa i anar amb xancletes, doncs no hi ha res pitjor que acabar la cursa i haver-me de quedar amb les bambes posades, o treure-me-les per relaxar els peus i haver-me-les de tornar a posar... uff! Tot això t'ho dóna l'experiència, i te n'adones de cursa en cursa. Perquè sí, entre setmana surto a entrenar, i ja vas modificant i millorant els hàbits, però no te n'adones, no n'ets conscient. Però arriba el dia de la cursa, has de preparar-ho tot, t'has de preparar tu, i agafes els imperdibles, la vaselina, la roba de córrer, les bambes, unes barretes per menjar una horeta abans de la cursa, una cremeta relaxant pels peus per després, i acabes tenint una bossa que te la mires i dius: però on vas? que t'estàs preparant la bossa per fer una ultra-man o què? jajajaja. Però és igual, potser no se m'escaldarien els dits del peus, potser no tinc calor als peus, potser no tinc gana una hora abans, potser res... però segur que si no em preparo la bossa, em farà falta tot això i més!
Però és que l'experiència encara va més enllà. Hi ha el tema de la roba. Quan ets una aficionada junior com jo, aquest tema dóna molta guerra. No tinc samarretes de micro-fibra no-sé-què super absorbent i no-se-quantos... tinc un parell de camisetes de tirants que em fan el fet. I dic un parell perquè a base d'entrenar he anat descartant totes aquelles que unes em rascava el tirant, l'altre se'm pujava amunt, la que se m'enganxava massa... i els pantalons, doncs el mateix. N'hi ha un de bastant curt que un dia el vaig provar i em sembla que en la meva vida m'havien pitat tant els cotxes pel carrer! ja era curt, però és que se'm cargolava cap amunt i semblava que estigués corrent en calces! Ah, i el tema de les calces... very important!! no totes valen per córrer, us ho prometo, més d'una escaldada a les engonals he tingut!
En resum, que sembla avui que vaig a fer la gran ultra-marató de la meva vida. Cames fresques, peus preparats, bossa de "competi", concentració, Garmin amb pulsòmetre...
Com anirà? això ja us ho explicaré. Ara, la meva motxilla, les meves xancletes i jo marxem cap a Bcn, que avui tinc un altra repte per complir.

Recordant el plaer de caminar!

Dissabte va ser un molt bon dia!
Sí,  dissabte vaig anar a Ca La Montse a caminar, a pujar muntanya, i ja no recordava el plaer del caminar! Seguint un bon consell portava tota la setmana pensant en fer una pujadeta a Sant Jeroni, des de el Monestir,  poca cosa, però com que fa molt que no camino per la muntanya, vaig pensar que ja estaria bé. Resumint, que el que havia de ser una escapada solitària i ràpida va acabar sent una bona i patida (per mi) excursió per mig Montserrat! (bé, potser exagero una miqueta en això de la distància, però es que feia molt que no feia el cabra per la muntanya!). Monistrol - Sant Jeroni - Monistrol, canal amunt, caminets avall, i altra vegada amunt, i tornem-hi avall...  i el millor de tot, amb molt bona companyia ;) (Quim, t'acabaré fitxant com a personal trainer).

I la sortida va donar per molt: parts on et dónes compte que puges amb soltesa, i gaudeixes del paisatge, la natura, les converses, els riures... parts on cada passa és un esforç de cames i braços on, per descomptat, ni gaudeixes del paisatge, ni de la natura ni molt menys converses, doncs prou feina tens per intentar respirar sense espantar a tota la fauna del voltant, parts on es fan aquells silencis terapèutics (ja que vol dir que la teva ment se n'ha anat força lluny d'aquell lloc) ... m'encanta, tot plegat m'encanta! Això per no parlar d'aquell moment en que has superat el desnivell, quan has arribat al teu cim, et poses les mans a la cintura i et sents el mega-crack dels super-mega-cracks encara que pel teu costat no parin de passar persones que acaben de fer el mateix que tu... XD
La conclusió del dia? doncs que potser estava massa obsessionada amb el córrer, sense parar-me a pensar que tot és compatible i encara diria més, tot es complementa! I la confirmació de que tot es complementa són els cruiximents que tinc ara, recordatori d'aquelles parts del meu cos que tenia abandonades practicant un únic esport :(((
Però per una altra banda, també he arribat a una altra conclusió, aquella que suposo que som molts els que gaudim fent esport per la muntanya i que sentim que ens falta temps! Temps per pujar i baixa muntanyes, temps per córrer, temps per escalar, temps per fer travesses, temps per fer curses... Sempre he dit que a la vida i al món hi ha massa coses per fer, massa indrets per descobrir, massa meravelles per veure i massa poc temps per poder-ho fer...

Conclusió final de tot plegat? he de seguir fent la primitiva, necessito temps lliure i diners!