I ja hi som, ara sí, ja he començat temporada, però ha costat moooooolt arrencar! Quan vaig fer la cursa de Fontromeu, la meva primera mitja, em vaig sentir com si m'hagués buidat (uis, sona molt a Guardiola això!), em vaig quedar una mica com "i ara què?", i no tenia ni tan sols ganes de sortir a córrer. Amb els dies, i parlant-ne amb altre gent, he vist que a vegades ja passa, sobretot quan has aconsseguit allò que tenies marcat com a meta, aquell fet que et motivava dia rera dia a entrenar, superar-te, etc. També em van dir que no patís, que ja tornaria a arrencar tot plegat a dins meu, i que gaudís d'un merescut relax i els meus dies de glòria. I em vaig pendre el relax, i vaig gaudir de la glòria, i després vaig marxar de vacances, i que sí fa massa calor (això no és excusa, es que sóc propensa a la hipotensió i he de vigilar amb la calor), que si... vaja, que un mes i mig tocant-me els nassos!
Fins que arriba setembre, i aquí és on tot canvia. La ment a treballat, ja sé el què vull per aquesta temporada, la motivació a començat a córrer per les venes, i ja comença a alimentar les fibres de la musculatura del meu cos. Però per alguna extranya raó encara em costava posar el peu a terra i fer el primer pas. Crec que em pesava la mala consciència de no haver fet quasi res amb tants dies, i pensava que hauria perdut tota la resistència, el fons, que havia tirat per la finestra la feina de tans mesos i que a la que sortís a córrer no aguantaria ni cinc minuts. Tenia com un estúpid bloqueig totalment psicològic, i havia de trencar-lo d'alguna manera. I mira, la vida a vegades et dóna l'empenta tonta que et fa falta, i el dilluns passat, primer dia de feina, vaig veure que es feia una cursa nocturna a Collserola, no massa exigent, més aviat al contrari, però que podria ser una bona "colleja" per espabilar-me. I dit i fet, inscripció d'última hora i divendre a la nit a córrer!
Què dir de la cursa... divertida, amb un únic tros "peleón", la pujada des de la carretera de les aigües fins a la torre de telecomunicacions, amb tempesta inclosa a mitja cursa, molt bon ambient, en resum, una bona experiència per començar i animar-me!
 |
| Todo lo que baja... sube!!! |
El tema temps i fons, bé, força light, però en realitat millor del què esperava! Ara ja fora pors, fora mandra, fora dubtes. Ja ha començat (oficialment) la temporada 2014-2015!!
ah, i la meta d'aquest any... són dues: una és acabar d'enfortir el peu, que encara li queda una mica de camí a això, i l'altre... bé, ja arribarà i ja ho veureu ;-)))
