Tres setmanes... semblaven una eternitat quan m'ho van dir i ara penso, doncs no ha estat per tant! En realitat puc resumir aquestes setmanes en tres estadis:
1er. Ràbia i desesper, frustació, i sobretot, catastrofisme! sí, sí, et penses que és la fi del món! que tot el que has estat fent durant tot l'any se n'anirà a pendre pel sac perquè estaràs tres setmanes sense poder sortir a córrer. En aquests dies un està tan tancat de ment que ni recordes que hi ha gim, bici, etc... desastre...
2on. Fas anar el cervell... aquí és on recordes que també vas al gim, en bici, etc... és com si et donéssin un substitut de l'adicció, et relaxes i tot i seguir pensant que perdràs tot aquell fons que tan va costar aconsseguir, ja els nervis i la depre estan més controlats ;)
3er. Passotis-me. I es que et lesiones, et diuen que no pots córrer, i són les festes de Nadal... i acabes passant olímpicament del gim, de cuidar-te i de pensar en el que passarà quan et tornis a posar les malles i les Salomon. Coll, que és Nadal! família, menjar i festa!
I passen festes, i passen les tres setmanes i al final algun dia més i tot! Però per fi arriba el dia, per fi arriba aquell moment tan esperat, sents que hi ha alguna cosa a dins que et diu: avui!
I aquí estic, ahir van caure els primers 9 kilòmetres d'aquest 2014 que sé que serà gran, molt gran! Bones sensacions al peu després de la lesió, bones sensacions al cos tot i els dies sense treballar-lo, i boníssimes sensacions a dins la meva ment per encarar aquest nou any! Fer-me mal ha estat una lliçó que, sincerament, crec que em feia falta... sí, sona extrany, però realment havia estat tot massa fàcil, massa bonic, i cal recordar que s'apren molt més de un error que de mil victòries. Físicament he après molt del meu cos, anava massa confiada sense valorar el risc que té llençar-se muntanya avall sense recuperar quan tens les cames massa fatigades, que els turmells hiperlaxos s'han de protegir, que entrenar com es pot de nit i sense poder pujar muntanya et fa baixar molt la resistència al desnivell... I psicològicament encara ha estat una lliçó més gran. No és fàcil córrer per la muntanya, les lesions existèixen i com em deien l'altre dia, sempre, absolutament sempre, tindrem la sensació que aparèixen en el pitjor moment. A vegades necessites parar o fins i tot fer un pas enrera per trobar noves motivacions, no per què no en tinguis, si no per renovar-ne les forces, posar-hi altre vegada el 200%, i haver de tornar a aixecar el cap per veure cap a on vols anar.
I que perquè dic que aquest 2014 serà molt gran? perquè parar i mirar desde fora m'ha fet tenir temps per mirar què vull realement, cosa que encara no havia fet, estava tan posada dins el camí que recorria que no m'havia parat a mirar cap a on volia anar! I ara ho sé... I ara tot torna a tenir sentit al 100%. Estic plena de somnis altre vegada, i ganes de fer molt més, de tornar a fer excursions, de començar amb la btt, en fi, de disfrutar de la muntanya, de la natura, de la vida, que és el que sento a dins meu. I córrer... córrer molt!! pujar quilòmetres, pujar metres, i el més important, fer-ho gaudint!!
Crec que el 2013 ha estat un any d'aprenentatge, amb la lliçó més dura al final, però també ha estat un any increïble, amb uns records impossible d'oblidar! Estrenar-me en el trail, fer curses al costat del meu germà, guanyar un trofeu! jajaja... l'altre dia rellegia aquest blog, les primeres entrades, i adonar-me de com he crescut esportivament parlant, com parlava, què feia, què sentia... i ara, mare meva, si no tenia ni pensaments de fer curses de muntanya! Sí, ho confesso, tinc un àlbum amb els dorsals, recorreguts, fotos que m'he imprès... gran 2013!! Vindran més lesions, segur, vindran més desilusions, també... però jo no estic competint, no estic medint-me contra ningú, no tinc cap rival a qui avançar ni a qui deixar enrera. Jo corro per ser feliç! I sabeu què us dic? que arribar a on he arribat en un any i començant als 39, olé jo!
2014... sí, serà un gran any, i amb moltes ganes de deixar enrera aquests números... és hora de sumar kilòmetres!!
 |
| ja sé que pot semblar molt poca cosa, però estic molt orgullosa del meu primer any! |
