Doooooncs em va durar poc la alegria de la recuperació! un parell de setmanes d'entrenaments i... catacrak!! Mateix peu, mateix lligament...
Lesió mal curada o falta de protecció?? possiblement una mica de les dues coses. Sí que es veritat que estava entrenant amb una turmellera molt sencilla, no era la protecció més adecuada. Però en favor meu diré que tampoc hi entenia pas d'aquestes coses, jo abans no em lesionava, em feia mal i ja està, torçades, blaus... vaja, les coses normals de la gent de a peu. El que fos es curava i apa, vida normal. Però es clar, ara ja no es diu així, ara són "lesions", i resulta que les lesions tenen memòria... té daixones la cosa :(( Bé, la qüestió és que fos pel que fos, memòria, falta de protecció, mal curada o que era de nit i vaig passar per un tros de jardí sense il·luminació (petit detall a tenir en compte...), cascada altra vegada, repòs novament, i santa paciència! Per sort va ser més lleu que la primera vegada, l'endemà no tenia una pilota de tenis dins del turmell! Però aquesta vegada vaig agafar conciènciea del que us deia fa un moment: ara parlem de lesions. I com a tal és molt important tenir en compte varies coses: ja no es tracte només de reposar uns dies i seguir com si no hagués passat res amb un sencill compresor. Ara tot a canviat. Exercicis específics per enfortir i cuidar el peu, protecció adecuada i agafar conciència de que és un punt dèbil que s'ha de treballar i cuidar.
I aquí he de tornar a donar les gràcies a la meva alter-ego de les lesions, perquè una altra vegada els seus consells han estat la clau per agafar el camí de la recuperació i poder seguir gaudint d'aquesta bogeria del trail. Em vas ensenyar la drecera per recuperar-me de la periostitis i m'has ensenyat la drecera per millorar el problema dels lligaments. Quantes visites m'he saltat gràcies a tu! jajaja. Merci Vinyet!!!! ja te'n dec dos! ;)) Muaka guapi!!
La qüestió es que dues lesions seguides, o una recaiguda, diguem-ne com vulgueu, sí, et dónen molt a pensar, sí, et fan agafar conciència de que el cos pateix amb el que estàs fent, sí, sempre vénen en mal moment, i sí, es deprimeixes, no ho negarem... però al mateix temps aprens, aprens molt! i millores, i guanyes coneixements que faran que no tornis a cometre els mateixos errors! Que has caigut? doncs t'aixeques. Que tornes a caure? doncs fàcil, et tornes a aixecar i aquesta vegada apartes la pedra que t'ha fet caure dues vegades del mig del camí!!
Nous plans, noves ganes, noves il·lusions i alguna que altre cursa per davant ;) ah! i nou complement!! us presento el meu "robopeu"
"És igual com de lluny arribis, no importa l'alçada que pugis, sempre hi haurà un nou repte per aconsseguir, no perdis mai les ganes d'anar a per ell!"
Mar
