35 Cursa del Corte Inglés

Tenia pendent fer una entrada explicant la meva participació a la cursa del Corte Inglés... tenia moltíssimes sensacions i il·lusions per explicar... ho anava endarrerint esperant tenir una estoneta per sentar-me i deixar sortir tots els sentiments que tenia a dins meu... però els fets d'ahir m'han fet que ara m'assegui aquí davant amb unes paraules esperant per sortir molt diferents a les que havien de ser. I es que a vegades al·lucino amb l'aberració del ser humà! Ahir es feia la Marató de Boston... a partir d'aquí tots sabem que va passar. Com pot una persona plantejar-se fer mal en un lloc i un moment com aquest? Igual com moltíssimes altres mostres de bogeria i crueltat que ens ha demostrat la història, la vida, com algú pot posar qualsevol tipus d'artefacte que pugui fer mal a un lloc on hi haurà gent, persones, nens, sers innocents i totalment al·liens a la possible causa o bogeria que rondi per les seves ments en el moment en que decidèixen tramar l'atemptat....? Ara que he fet la cursa del Corte Inglés, més de 70.000 persones, penso en com em sentia allà, entre mig de tants runners, on érem des de els més professionals fins als més aficionants, i incloent-hi els que anàvem a passar un dia en família, recordo la gent als carrers animant-nos, fent que tot plegat fos una festa! L'arribada, plena de gom a gom de corredors, amics, familiars, organitzadors. És igual que sigui una marató, una cursa popular, una festa, és agafar la consciència de que algú ha estat capaç de posar explosius en un lloc com aquell, a un lloc plè d'il·lusions, d'esforços, d'alegries compartides, de mirades d'infants plenes d'orgull per veure els seu pare creuar una meta, de sentiments de parelles que corren junts per primera vegada, de cossos que han lluitat i fet l'esforç de la seva vida per aconsseguir la seva primera meta, es saber que algú s'ha atrevit a violar aquells sentiments, aquella felicitat, aquells orgull, aquella lluita, per una causa que ni sé, ni vull saber, ni compendré, ni comprendrem, ni acceptarem mai! aquestes coses em superen, em marquen...
Sí, vaig correr la Cursa del Corte Inglés, sí, la vaig fer sense parar, sí, vaig disfrutar molt tot i l'esforç que vaig haver de fer al final perquè les cames encara se'm resentien. La vaig fer en 1h 9min. Sí, va ser grandíssim, i quan se'm passi el disgust que porto d'ahir, tornaré a gaudir i a reviure-ho amb al·legria. Però no, avui no somric.
Va per tots els runners del món que correm per ser feliços amb nosaltres i la nostra vida.
Va per tots els que ens donen suport encara que siguem els més lents del món.
Va per tots els que us poseu al costat d'una cursa i animeu a tots aquells desconeguts que us passen per davant.
Va pels que estimem la vida!