Recordant el plaer de caminar!

Dissabte va ser un molt bon dia!
Sí,  dissabte vaig anar a Ca La Montse a caminar, a pujar muntanya, i ja no recordava el plaer del caminar! Seguint un bon consell portava tota la setmana pensant en fer una pujadeta a Sant Jeroni, des de el Monestir,  poca cosa, però com que fa molt que no camino per la muntanya, vaig pensar que ja estaria bé. Resumint, que el que havia de ser una escapada solitària i ràpida va acabar sent una bona i patida (per mi) excursió per mig Montserrat! (bé, potser exagero una miqueta en això de la distància, però es que feia molt que no feia el cabra per la muntanya!). Monistrol - Sant Jeroni - Monistrol, canal amunt, caminets avall, i altra vegada amunt, i tornem-hi avall...  i el millor de tot, amb molt bona companyia ;) (Quim, t'acabaré fitxant com a personal trainer).

I la sortida va donar per molt: parts on et dónes compte que puges amb soltesa, i gaudeixes del paisatge, la natura, les converses, els riures... parts on cada passa és un esforç de cames i braços on, per descomptat, ni gaudeixes del paisatge, ni de la natura ni molt menys converses, doncs prou feina tens per intentar respirar sense espantar a tota la fauna del voltant, parts on es fan aquells silencis terapèutics (ja que vol dir que la teva ment se n'ha anat força lluny d'aquell lloc) ... m'encanta, tot plegat m'encanta! Això per no parlar d'aquell moment en que has superat el desnivell, quan has arribat al teu cim, et poses les mans a la cintura i et sents el mega-crack dels super-mega-cracks encara que pel teu costat no parin de passar persones que acaben de fer el mateix que tu... XD
La conclusió del dia? doncs que potser estava massa obsessionada amb el córrer, sense parar-me a pensar que tot és compatible i encara diria més, tot es complementa! I la confirmació de que tot es complementa són els cruiximents que tinc ara, recordatori d'aquelles parts del meu cos que tenia abandonades practicant un únic esport :(((
Però per una altra banda, també he arribat a una altra conclusió, aquella que suposo que som molts els que gaudim fent esport per la muntanya i que sentim que ens falta temps! Temps per pujar i baixa muntanyes, temps per córrer, temps per escalar, temps per fer travesses, temps per fer curses... Sempre he dit que a la vida i al món hi ha massa coses per fer, massa indrets per descobrir, massa meravelles per veure i massa poc temps per poder-ho fer...

Conclusió final de tot plegat? he de seguir fent la primitiva, necessito temps lliure i diners!