Diagnòstic i sol·lució

Bé, doncs ja he anat al Dr. Arquer, i la veritat és que crec que és de les millors inversions en mi mateixa que he fet mai. El que passa es que és tot un clàssic dels metges: entres amb un problema i en surts amb un altre de nou (o, al menys, això em passa sempre a mi...). Resumint, que tinc molt bona biomecànica, que tinc molt bon caminar, que tinc encara més musculatura del que ja es veu, fins aquí tot molt bonic. La novetat es que ara resulta que tinc una cama més llarga que l'altre... mira, sóc així! jajaja. He d'anar a fer-me radios per veure-ho bé, però tampoc és un problema, el meu propi cos ha corregit la desviació, la natura és sàbia! I arribem al tema de la periostitis. Resulta que això no és la lesió, si no una conseqüència d'un altre problema. I el problema no l'he acabat d'entendre ben bé, però el dimecres que ve vaig al fisio, amb qui ja haurà parlat el Dr. Arquer i li haurà dit que m'ha de fer, i amb una o dues sessions quedarà sol·lucionat, en principi sense ni punxar-me ni res. El problema que tinc està al soleo, a baix de tot, i entre d'altres coses és que no té espai (això és genètic, simplement el meu cos és així) i que no retorna, vaja, que el tinc dur com una pedra sempre, i m'està sobrecarregant la zona. Ja us explicaré què tal el dimecres!

Per la meva constitució el Dr. m'ha recomanat que millor si vull córrer, millor si ho faig per la muntanya, etc, doncs amb el problema que tinc per la cama més llarga i el problema dels peus, el meu cos m'ho agrairia, doncs en terrenys irregulars no és cap problema la constitució òssia que tinc. Després d'escoltar això no li vaig dir res que demà tinc la meva primera cursa, i que hi vaig abans de tractar la lesió, és en asfalt, i a sobre no he entrenat quasi bé res... el que és extrany és que no tingui més lesions... no?
Doncs apa, demà aniré a fer els meus primers 5 quilòmetres amb un dorsal enganxat a la samarreta! Sé que la meitat ho faré caminant, sé que quedaré de les últimes, però també sé que per mi serà una gran victòria, doncs fa un any hauria estat impensable ni tan sols plantejar-m'ho!!