Em sembla que vull anar massa ràpid...

Sempre he pecat de impacient... de que quan vull les coses, les vull ja, i a vegades això no pot ser. M'he apuntat a una cursa... apa, així, lesionada, sense haver anat encara al metge ni res. Con dos ...! jajaja. Vaig veure a alguna de les reds social que feien la "Transplantrun2012", és una d'aquestes carreres solidàries, en pro del col·lectiu de transplantats, i són només 5km i només 5€ (detall important per mi!). En fi, que m'hi he apuntat. I perquè? per què sóc massa impacient. Bé, no només per això, m'ha semblat que carregar-me la meva paciència fent alguna cosa altruista estava bé, sóc una persona bastant col·laboradora, soci de Unicef, he fet vacances solidàries, i a la mida que puc, que acostuma a ser poquet, intento fer petits donatius, ja sigui a la Marató, al banc d'aliments, etc. Bé, al que anava, saber que em tractaré d'aquí poc la lesió a les cames m'està fent pensar en moltes coses. Com serà córrer un cop recuperada? com tinc el fons? per què ara no ho sé, només faig estàtica al gim, no tinc ni idea de quina és la meva resistència. Tinc moltes ganes de descobrir-ho, de fer la primera carrera i saber si als 3 minuts sóc morta per l'acera o si puc fer una tirada llarga, vull saber què és suar, notar la musculatura treballar, vull posar a prova els meus pulmons, que ja fa un any i mig que vaig deixar de fumar, però em sembla que degut a la lesió encara no els he posat a prova a fons. També m'hi he apuntat perquè el temps límit per fer-la és de una hora i quart, i sé que jo faig 10km caminant amb una hora i mitja, o sigui que encara que no pugui córrer, com que la cursa són 5km, puc acabar la cursa dins el temps. I un altra dels motius pels que sóc moooolt impacient, és per que jo tinc la primera visita a l'especialista el dimecres que ve, abans de la cursa, però no crec que em faci el tractament el mateix dia, vaja, no ho sé, però imagino que primer voldrà diagnosticar i valorar ell la periostitis, i això vol dir que, ja que ho tinc tan a prop, no em podia buscar una altra cursa d'aquí un parell o tres de setmanes, quan ja estigui tractada? No, jo sóc una cafre, i aniré a trinxar-me les cames per que sóc massa impacient... :)

Però sabeu que us dic? que m'es igual. Que sóc així. Que em fa molta il·lusió. No he dit res a ningú, només una amiga ho sap, perquè em faria molta il·lusió no dir res, fer-me una foto quan acabi la carrera, amb el meu dorsal, i enviar-la a la família i dir: "mireu què he fet! la meva primera cursa!! he pogut!!!" i sé que al·lucinaran, jejeje. I també sé que n'hi ha un a qui li farà molta il·lusió quan ho faci, al meu germà petit, que no sé si pensa que faig bé o que estic com una xota al posar-me en aquestes coses a la meva edat, però el que sí sé es que està sempre al meu costat en tot això, animant-me, escoltant-me, donant-me consells i informació. Aquesta primera cursa li dedicaré a ell! Gràcies Quimi!!