#Transplantrun

Dooooooooncs... he fet la meva primera cursa!!!!! i l'he pogut fer tota corrent, sense parar!! estic super contenta... Sí, d'acord, només eren 5 cutres quilòmetres, quina mini-cursa, però... per mi ha sigut molt!! Tenint en compte que fa molt poquet que he començat a córrer i que estic lesionada, doncs crec que està força bé!.

http://www.endomondo.com/workouts/165717742/3959750

Resum de la cursa:
1.- les tibies em maten de dolor. He notat que de fons estic bé, no porto pulsòmetre, però no anava molt alt, igual que la respiració, l'he pogut controlar molt bé.
2.- em costa motivar-me al final. Sí, a l'últim quilòmetre, en comptes de pensar positivament que ja arribava, i que era el final, o intentar fer un últim esforç, se'm va fer etern, i em vaig sentit molt negativa, doncs tenia la sensació que no s'acabava mai aquell últim tram. Suposo que va ser perquè el dolor de les cames començava a ser realment insuportable, necessitava molt parar, però no volia fer-ho perquè m'hauria costat molt tornar a córrer, i sabent el que havia fet, volia acabar-la sense parar de córrer en cap moment.

Això sí, m'enduc un molt bon record de l'experiència, tinc ganes de fer més curses, perquè m'esforço molt més que corrent pel meu compte. La propera ja serà després de la recuperació de la periostitis, espero notar una gran diferència.
I sabeu què us dic?? que estic molt orgullosa de mi mateixa!